Fins als dos anys i mig, l’Amélie es percebia a si mateixa com un simple tub digestiu, un ésser inert i vegetatiu. Però un esdeveniment clau la fa entrar a l’univers de la infància. En només sis mesos, descobreix el llenguatge, la companyia dels seus pares i germans, el plaer del jardí, les primeres passions: el Japó i l’aigua, i també les primeres aversions com la carpa de l'estany.